Avui em dirigeixo a les mares, pares i famílies a qui pugui interessar.
Llegint he trobat aquest article del periodista Carles Capdevila , el veig molt proper i bonic, i com que tots i totes estem vivint l'experiència de P5 us aconsello fer·ne una lectura.
Costa saber quins són els millors anys de la nostra vida. I encara
més predir-ho abans de viure’ls. Només podries saber-ho a posteriori, en
funció de com t’han anat. I tampoc és del tot objectivable, perquè per
sort la memòria és traïdora, mitifica alguns períodes i n’oblida
d’altres, per fer la nostra història més suportable.
Tot i això, m’atreveixo a generalitzar, i afirmar que els millors
anys de la nostra vida són els 5, 6 i 7 anys. I, si em feu afinar, diré
que el curs amb més opcions de ser feliç és P5.
Els nadons viuen desconcertats, i quan comencen a posar ordre arriba
P3 i els posa la pressió dels grups de 25 i el trànsit de la criatura
que encara fa migdiada cap al nen que no en farà mai més. A P4 comencen a
controlar, però van veient morir els privilegis del nadó que ja no són.
I de sobte arriba P5, aquell curs en què ets el més gran dels petits.
El curs en què encara tot és divertit, tot és joc, i a sobre n’ets
conscient, ho pots celebrar. A casa nostra fa 14 anys que hi creix
canalla, i tots ells han trobat entre els 5 i els 7 anys un estat de
placidesa mental, de benestar emocional, gairebé paradisíac. Comencen a
ser autònoms però se senten independents, saben gaudir de tot el que és
al seu abast i no són conscients encara de l’esforç que els costarà
mantenir-ho. I tenen claríssim que el tió és el que caga i que els
regals els porten els Reis.
Els millors anys sempre són un oasi entre anys més complicats. I
arriba tercer de Primària, i arriben els deures. Deures en el sentit
literal, dels que t’has d’emportar a casa i apuntar a l’agenda. No vull
dir que sigui impossible ser feliç, quan arriben les responsabilitats,
però a partir d’aquí ja tot dependrà de com les superis. Entre els 5 i
els 7 la felicitat és gratuïta, a partir dels 8 ja reclama un pagament
en espècies.
Per això si després de les dotze campanades se m’apareix un geni i em
concedeix un desig, li demanaré que, ni que sigui durant un dia, em
deixi repetir P5.
CARLES CAPDEVILA / PERIODISTA
dimecres, 23 de desembre del 2015
Moltes gràcies!!
Moltes gràcies pel vostre exquisit obsequi, ha estat un plaer acompanyar als vostres fills i filles al llarg d'aquest primer trimestre.
Bon Nadal!!!!
Una abraçada
Mª Carme
Espectacle nadalenc
Aquest any i com és tradició hem convidat a les famílies a veure l' espectacle nadalenc, enguany un ball . Ho hem fet molt bé i el més important hem gaudit ballant al ritme de Nadales.
Bon Nadal!!!!
Bon Nadal!!!!
dimarts, 22 de desembre del 2015
Fem cagar al tió
Aquesta
tarda el tió ha baixat al gimnàs. Gras i a punt de petar. Li hem cantat
i recitat el poema de Nadal i ens ha rajat un bonic ninot ballarí.
 |
dissabte, 19 de desembre del 2015
Fireta de Santa Llúcia
Com cada any en aquestes dates fem una passejada amb el Carrilet del centre de la nostra ciutat i després fem un vol per les paradetes.
Ha fet bona tarda i ho hem passat molt bé.
divendres, 11 de desembre del 2015
Segona setmana d'Advent
I amb el nom de SEGUIM LA LLUM DE L'ESTEL avui hem portat les nostres estrelles a la capella, hem fet una bonica dinàmica i veiem com poc a poc ens anem acostant al Nadal.
 |
dijous, 10 de desembre del 2015
Tot a punt per a La Marató 2015 dedicada a la diabetis i l'obesitat
La Marató de TV3 és un esdeveniment únic, que des de l’any 1992 mobilitza la societat catalana entorn d’un objectiu: obtenir recursos econòmics per impulsar la recerca biomèdica sobre malalties que actualment no tenen guariment conegut. Però més enllà de la recaptació de fons, La Marató du a terme una potent tasca de sensibilització sobre les patologies de què tracta, tot promovent la solidaritat i la participació activa del conjunt de la societat.
